Guia de Recursos del Pla de l'Estany

En aquest apartat podeu consultar tota la informació dels recursos disponibles en l’àmbit social a la comarca del Pla de l’Estany. Aquesta guia vol ser un recurs que fomenti la transferència d’informació i coneixement per facilitar el disseny i la planificació transversal amb el conjunt d’agents del territori. La realitat social és molt diversa, com ho són les necessitats que afronten les persones que hi viuen. Això fa necessari diversificar i enfortir els recursos per fer possible que tothom pugui viure amb la major plenitud possible.

Esperem que aquesta Guia de Recursos esdevingui una eina per a tots els i les professionals dels diferents àmbits de la nostra comarca a fi de potenciar el treball en xarxa i la transversalitat.

Treballem en Xarxa

L’estratègia emprada els últims anys al territori es fonamenta clarament en la potenciació del treball en xarxa. Tenim la ferma creença que la participació de diversos agents i la pluralitat de perspectives i mirades envers la realitat és clau per a analitzar-la de forma holística i articular intervencions integrals. Les diferents maneres de fer i d’entendre les problemàtiques portades pels diferents agents és un fet sens dubte enriquidor, suposa una oportunitat per compartir experiències i coneixement, per generar discursos i pràctiques comuns, les quals permetin fer convergir les diferències en accions conjuntes.

En aquesta estratègia el paper de les entitats és de gran importància pel fet de tractar-se d’actors amb experiència en la gestió de serveis a les persones en risc d’exclusió social. Aquesta situació les dota d’un coneixement de primera mà de les problemàtiques socials presents en el territori. En aquest sentit, és important que la xarxa sigui dinàmica i en construcció col·lectiva permanent. I, a més, que el seu lideratge pugui ser compartit i no recaigui en un sol agent.

L’element clau d’aquesta estratègia és buscar el màxim profit i rendiment de tots els elements que intervenen en l’acció amb la voluntat d’utilitzar els recursos de la manera més útil i intentant treure’n el màxim rendiment (agents i recursos). Davant aquesta premissa, que es centra en els conceptes d’eficàcia i eficiència, la xarxa d’actors i d’entitats aglutinades en els diferents espais i òrgans de participació han esdevingut claus per tal de garantir una forma de treballar coordinada i col·laborativa, l’aprofitament intel·ligent dels diferents recursos de la comarca i el desenvolupament d’accions amb la utilització del mínim nombre de recursos.
Actualment hi ha diversos òrgans de participació i taules en el territori que desenvolupen una tasca fonamental.

Òrgans de participació i taules existents en el territori

Àmbit comarcal:

  • Taula d’Inclusió Social del Pla de l’Estany
  • Taula d’Infància i Adolescència del Pla de l’Estany
  • Taula de la Discapacitat del Pla de l’Estany
  • Taula de Coordinació del Gran Recapte al Pla de l’Estany
  • Consell Consultiu de la Gent Gran del Pla de l’Estany
  • Grup de promoció de la salut jove del Pla de l’Estany (GPS)
  • Taula de Garantia Juvenil del Pla de l’Estany
  • Taula Comarcal de Tècnics i Polítics de Joventut
  • Comissió Llengua.cat
  • Comissió mutilació genital femenina
  • CASSDEP (Comissió d’Avaluació i Seguiment Sectoritzat a la Dependència)
  • Comissió de Seguiment de l’Acord comarcal d’actuació en situacions de violència masclista al Pla de l’Estany.

Àmbit municipal:

  • Consell Econòmic i Social de Banyoles
  • Consells de Barri de Banyoles (Consell de Barri de les Rodes, Consell de Barri de Canaleta, Consell de Barri de Mas Palau, Consell de Barri de Sant Pere, Consell de Barri de La Farga i Consell de Barri de Can Puig)
  • Consell Escolar Municipal de Banyoles
  • Espai Tècnic de Relació (ETR) del projecte d’intervenció comunitària intercultural de Banyoles
  • Consell de Salut de Banyoles
  • Taula de Convivència de Banyoles
  • Consell Social Municipal de Camós
  • Consell Social Municipal de Cornellà del Terri
  • Consell Social Municipal de Crespià
  • Consell Social Municipal d'Esponellà
  • Consell Social Municipal de Fontcoberta
  • Consell Social Municipal de Porqueres
  • Consell Social Municipal de Sant Miquel de Campmajor
  • Consell Social Municipal de Serinyà
  • Consell Social Municipal de Vilademuls

 

Pla local d’inclusió social de Banyoles
Què és el Pla d'inclusió social de Banyoles?

El Pla local d’inclusió social de Banyoles 2016-2019 és un document estratègic que estableix les línies d’actuació que es desenvoluparan els propers 4 anys a la ciutat de Banyoles per millorar les condicions de vida de les persones que hi resideixen i reforçar la cohesió social al territori. Representa una oportunitat per crear noves sinergies de treball amb les entitats i articular una xarxa estable d’actors socials que puguin elaborar estratègies d’acció conjuntes i donar una resposta integral a les problemàtiques de les persones més vulnerables.
Així, aquest nou pla té com a principal objectiu esdevenir una eina facilitadora d’una intervenció global, transversal, integrada i participativa al territori que permeti reduir desigualtats i lluitar contra els factors generadors d’exclusió social. És en aquest context, com a fruit d’aquests esforços, de les tasques desenvolupades i de les sinergies trobades, que s’ha actualitzat el Pla local d’inclusió social de Banyoles. Un Pla flexible i dinàmic amb la voluntat d’ajustar-se a la realitat social de Banyoles i el Pla de l’Estany, així com a les diferents estratègies i planificacions sectorials ja existents al territori.
 

Pobresa

Es refereix a la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’un concepte amb connotacions sobretot econòmiques que també comporta una categorització social. Fa al·lusió als mitjans de què disposa una persona per arribar a uns estàndards mínims i participar amb normalitat a la societat.

S’identifiquen tres tipus de pobresa:

Pobresa absoluta
situació en què uns estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no són assolibles. La línia de la pobresa se situa de forma diferent segons la persona o institució, així el Banc Mundial situa el llindar de la pobresa per als països pobres en un dòlar al dia i altres organismes el situen en dos euros.

Pobresa relativa
s’utilitza per parlar de l’existència de desigualtats i es calcula en comparació d’un nivell de vida considerat estàndard per a la població a la qual es refereix. A la Unió Europea s’ha fixat el llindar de la pobresa relativa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum.

Pobresa subjectiva
es refereix al mateix reconeixement de ser pobre i s’identifica per la capacitat que té una persona de cobrir les despeses a final de mes.

Exclusió social

No es defineix en termes purament econòmics, sinó segons el tipus de participació que la persona té en la societat. Les causes de l’exclusió són multidimensionals i s’emmarquen en un procés de pèrdua d’integració o participació de l’individu en un o diversos àmbits de la societat. L’exclusió social és un fenomen que evoluciona al ritme de les noves realitats socials, més complexes i indivisibles les unes de les altres. No utilitzem el terme per referir-nos a la definició clàssica d’exclusió entesa com una referència als grups en situació de marginació i manca de recursos, una visió econòmica molt clara del concepte, sinó que l’utilitzem des d’una perspectiva integral, que supera l’àmbit estricte d’allò econòmic, i el situa en el centre d’una combinació de desavantatges en diferents nivells, intensitats, graus i àmbits; és un procés de pèrdua de la participació en la societat representada en un o diversos àmbits: laboral, econòmic, formatiu, sociosanitari, residencial, relacional, polític i ciutadà.

Vulnerabilitat

Aquest concepte s’utilitza per descriure una zona intermèdia entre la integració i l’exclusió social. Una persona vulnerable és aquella que pateix alguna debilitat en relació amb el seu entorn personal, familiarrelacional, socioeconòmic o politicoadministratiu i, en conseqüència, es troba en una situació de risc que podria desencadenar un procés d’exclusió social. El nivell de risc serà major o menor depenent del grau de deteriorament de l’entorn. Tanmateix, es desprèn que hi ha situacions de vulnerabilitat personal en moments de transició o crisi (laboral, educativa, familiar, etc.); situacions de vulnerabilitat familiar quan el sistema de compensacions familiars es desactiven; situacions de vulnerabilitat territorial quan s’acumulen factors d’exclusió en un territori (taxes baixes d’activitat laboral, taxes altes d’absentisme escolar, conflictes violents, índexs alts de delinqüència), i territoris de risc on se sumen factors d’exclusió en persones, famílies i col·lectius.

Inclusió i cohesió socials

Aquest apartat inclou una vessant més preventiva i comunitària, i preveu la inclusió de les persones a través de diferents àmbits d’actuació o esferes. La cohesió social representa la perspectiva comunitària de la inclusió social. Articula la diversitat dels membres d’una comunitat entre si (ciutat, poble, barri...) a través de diferents formes (bon veïnatge, suport i reconeixement social, intercanvis, xarxes socials, associacionisme, compartir projectes, etc.).
Formen part de la cohesió social la percepció de justícia o paritat d’accés a les diferents oportunitats vitals en les esferes material, relacional i política. Els processos de cohesió social s’aborden des de diferents vessants:

  • la cobertura de les necessitats bàsiques de feina, salut, habitatge, ingressos, educació i oci.
  • les relacions, els intercanvis i les xarxes entre els individus i les comunitats, que constitueixen recursos d’ajuda mútua, de suport, d’informació, de confiança (relacions socials actives).
  • la seguretat, la falta de por i la tolerància (relacions socials passives).
  • el sentiment de pertinença a la ciutat o a l’entorn, basat en la força de les experiències, de les identitats i dels valors compartits per les persones, des de la pluralitat i la diversitat.
Desigualtats socials

Les desigualtats socials provoquen que en determinats llocs s’accentuïn dinàmiques de fractura social i de trencament amb la comunitat, que es tradueixen en problemes de convivència i d’aïllament social. Els eixos de la desigualtat social són: classe social, gènere, edat i procedència, origen o ètnia.

L’efecte d’una situació de risc d’exclusió social no serà el mateix segons l’edat de la persona, el seu sexe i la seva procedència o ètnia; aquestes variables poden actuar com a intensificadores o atenuadores dels factors d’exclusió social. A aquests eixos, s’hi ha d’afegir la incidència dels trets personals que actuen de manera transversal i poden agreujar aquestes situacions.

Les situacions d’exclusió social tendeixen a concentrar-se en determinats barris, on conflueixen desigualtats en diversos àmbits (salut, habitatge, relacional, econòmic, etc.) o eixos intensificadors d’aquestes desigualtats. Les desigualtats socials també es tradueixen en desequilibris territorials, ja que les persones disposen de possibilitats d’inclusió desiguals segons el lloc de residència. S’entén la desigualtat social d’una manera àmplia i que abasta temes d’igualtat d’oportunitats.

L’augment de la inseguretat social, de la precarietat, de la fragmentació de la societat, de la soledat i de la pèrdua de lligams socials fa que el risc s’hagi generalitzat, que sigui més fàcil traspassar la frontera de l’exclusió, cada cop més fràgil, i trobar-se al costat dels assistits, dels que necessiten ajuda. Aquesta vulnerabilitat s’expressa de manera generalitzada i amb rostres concrets: persones immigrades, famílies monoparentals, persones en atur, joves, persones grans, etc.

Les situacions d’exclusió social s’emmarquen en processos o trajectòries de vida en què les persones es troben desvinculades o es van desvinculant progressivament dels elements que, a l’actualitat, faciliten la integració en la nostra societat: la participació i l’accés a la producció i la creació de valor, les relacions de reciprocitat social, familiar i comunitària i la ciutadania de ple dret i la participació política.

Àmbits d’exclusió social

L’exclusió social és un concepte integral que mostra la complexitat d’un fenomen social que s’expressa en un o més àmbits vitals de les persones, desencadenant situacions d’una gran varietat i gravetat. És per aquest motiu que la perspectiva més adequada per estudiar-la ha de ser flexible i dinàmica, tenint en compte tots els àmbits en els quals es pot manifestar: econòmic, laboral, formatiu, sociosanitari, residencial, relacional, comunitari/polític i espacial/territorial.
Els àmbits d’exclusió social ens faciliten la comprensió de la multidimensionalitat del fenomen així com el seu caràcter dinàmic i canviant. Al mateix temps, ens permet identificar els àmbits de treball i d’intervenció en què es poden promoure accions inclusives.

  • Àmbit econòmic: situacions de privació material, desprotecció social, dependència econòmica...
  • Àmbit laboral: impossibilitat de participar en el mercat laboral de manera activa, situacions de precarietat laboral, poorworkers, inseguretat laboral, dificultats de conciliació familiar-laboral, explotació...
  • Àmbit formatiu: nivells formatius baixos, fracàs escolar, abandonament formatiu, absentisme...
  • Àmbit sociosanitari: discapacitats, dependència, malalties estigmatitzades, addiccions, atenció mèdica deficient, manca d’accés als serveis sanitaris...
  • Àmbit residencial: manca d’habitatge, desnonaments, infrahabitatge, amuntegament...
  • Àmbit relacional: debilitat o manca de vincles familiars i socials (aïllament relacional), deteriorament o fractura de les xarxes familiars (violència masclista o de gènere, violència domèstica...).
  • Àmbit comunitari-polític: manca de participació en la vida comunitària i política per situacions administratives, penals o individuals, que impedeixen a les persones afectades fer sentir les seves preocupacions, necessitats i interessos en l’agenda pública.
  • Àmbit espacial/territorial: deteriorament de les condicions de l’entorn de residència i dels serveis de proximitat (aïllament de l’entramat urbà, manca de serveis públics propers, degradació de l’espai públic...).
Principis estratègics del PLIS

Els principis estratègics del PLIS de Banyoles s’inspiren en els principis de les polítiques de lluita contra l’exclusió i el foment de la inclusió social de Catalunya adaptant-los a la nostra realitat territorial.

Aquests són:

Igualtat d’oportunitats

Vetllar perquè totes les persones tinguin garantides la igualtat d’oportunitats en l’accés a serveis i recursos de qualitat, i puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats i oportunitats al llarg de la vida, exercint els drets de ciutadania sense ser discriminats per raó de gènere, classe social, edat, origen i/o procedència.

Proximitat

El principi de proximitat implica saber escoltar des de l’entorn més proper, és a dir, el contacte amb les persones i el teixit associatiu. Així, conèixer l’entorn on viu la ciutadania, com es relaciona, quines són les seves preocupacions i ser presents en el dia a dia de la ciutat ens ha de permetre detectar situacions que puguin incidir i afavorir la inclusió i la cohesió socials.

Prevenció

Els últims anys i a causa de la situació de crisi socioeconòmica s’han prioritzat les accions reactives i d’atenció a les necessitats més bàsiques de les famílies. Tot i això, no podem oblidar que per avançar cap a una societat inclusiva i cohesionada hem de fer un esforç encara major en la prevenció, en la pro activitat i en la inversió social. Hem de treballar en el coneixement de la realitat per tal d’incidir en les veritables causes dels problemes, per més complexes que siguin. Hem d’actuar en el curt termini, però també hem de dissenyar actuacions i polítiques per a mig i llarg termini.

Enfocament multidimensional

L’exclusió i la inclusió socials són dos conceptes complexos que, com ja s’ha vist, s’expliquen a partir de múltiples dimensions que no es poden analitzar individualment. Per aquesta raó cal que s’abordin les problemàtiques de manera global i holística, tenint en compte tots els factors que ens permeten donar respostes adients de manera coordinada. Donada la naturalesa multidimensional del fenomen de la inclusió social, l’actuació de l’Administració pública s’ha de basar en el principi d’integralitat, és a dir, procurar una atenció a la persona que cobreixi els diferents aspectes i dimensions que l’afecten. Per la mateixa raó, el desenvolupament d’actuacions inclusives ha de tenir en compte el conjunt de recursos públics, privats i del tercer sector disponibles a la comarca, per facilitar una actuació integrada en l’atenció de les persones més vulnerables.

Treball en xarxa i coresponsabilitat

Aquests principis es basen en la idea de fomentar una gestió de les polítiques públiques activa i oberta que permeti la interlocució entre els diferents agents i recursos i la societat civil. Aquesta manera de treballar ens permet aconseguir una coresponsabilitat entre actors, criteri d’actuació que pressuposa un compromís compartit entre diferents administracions i entitats. La coresponsabilitat també suposa, alhora, el marc que possibilita la coordinació i integració de les polítiques i les actuacions sobre individus, col·lectivitats i territoris.

Foment de l’apoderament de les persones

Els processos d’inclusió social han de promoure l’apoderamnet de les persones per tal que siguin subjectes i protagonistes de les seves pròpies trajectòries vitals. La visió és la promoció de la persona, la seva força i potencialitats, aconseguir una mirada esperançadora i positiva sense negar els problemes. Es tracta d’emfatitzar l’enfocament generador d’autonomia, principi que ens permet assolir quotes d’inclusió i cohesió socials duradores i sostenibles.

Innovació social

El principi d’innovació social esdevé fonamental al desenvolupament de l’estratègia del PLIS. Pensar noves maneres de fer i d’actuar tant sobre les persones com sobre els recursos d’atenció a la ciutadania sota els principis d’eficàcia i eficiència. Creativitat, optimització, coresponsabilitat, avaluació, etc. són elements que esdevenen claus en aquesta estratègia, amb l’objectiu últim de desenvolupar noves formes de satisfer les necessitats socials amb creativitat i originalitat. Capacitar a la ciutadania i generar noves formes de relació social i nous models de col·laboració.

Línies estratègiques del PLIS

Les línies estratègiques del Pla d’inclusió social de Banyoles són fruït d’un reflexió de l’Oficina Tècnica i dels treballs en les diferents taules sectorials. Sintetitzar en una sola frase les múltiples reflexions, idees i propòsits que s’amaguen darrere cadascun dels enunciats pot desvirtuar-ne la seva veritable dimensió. És per aquest motiu, així com també per facilitar-ne la comprensió, que s’ha optat per acompanyar cadascuna de les línies amb una breu descripció que ajudi a entendre millor el seu abast.

L1. Disseny d’estratègies de prevenció de l’exclusió social i de lluita contra la pobresa conjuntament amb altres agents del territori.

Aquesta línia estratègica desenvolupa els objectius centrats a reduir els impactes dels factors d’exclusió social. Així, les mesures d’inclusió social no seran efectives si no s’asseguren les necessitats bàsiques de les persones (alimentació, habitatge, salut, feina, etc). Resulta necessari treballar per la millora de la qualitat de vida de les persones en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social i detectar els factors que provoquen situacions de risc o exclusió i buscar solucions per reduir-ne l’impacte.

L2. Promoció de mesures per fomentar la inclusió social de tota la ciutadania conjuntament amb altres agents del territori.

Aquesta línia estratègica desenvolupa els objectius que centren la mirada en els diferents eixos generadors de desigualtat social que s’han prioritzat en l’estudi diagnòstic: infància, discapacitat, dona, immigració i gent gran. Les mesures que sorgeixen d’aquesta línia estratègica es desenvoluparan a través de les diferents taules i plans sectorials: Taula d’Infància i Pla d’infància i adolescència, Taula de la discapacitat, Consell Consultiu de la Gent Gran, Pla de ciutadania i immigració i Pla de polítiques de dones. L’objectiu és utilitzar l’experiència dels diferents agents socials especialistes en el seus àmbits d’intervenció per construir una estratègia transversal i multinivell d’inclusió social.

L3. Potenciació del treball en xarxa i de la participació activa de la ciutadania.

Aquesta línia estratègica desenvolupa específicament un dels eixos de treball que més incentiva el PLIS: fomentar el treball en xarxa entre els agents del territori. En aquest sentit, tenim la ferma creença que la participació de diversos agents i la pluralitat de perspectives i mirades envers la realitat és clau per a analitzar-la de forma holística i articular intervencions integrals. Les diferents maneres de fer i d’entendre les problemàtiques portades pels diferents agents és un fet sens dubte enriquidor, suposa una oportunitat per compartir experiències i coneixement, per generar discursos i pràctiques comuns, les quals permetin fer convergir les diferències en accions conjuntes.

L4. Transferència de coneixement al territori sobre l’exclusió i la inclusió socials.

Aquesta línia estratègica desenvolupa els objectius que volen posar en coneixement dels diferents agents, de les entitats, de la ciutadania i dels agents polítics els fenòmens de l’exclusió i la inclusió socials. Aquest objectiu pren la forma de l’Observatori Social del Pla de l’Estany; una eina, i alhora un instrument operatiu, per detectar, comprendre, mesurar i ordenar el coneixement més actual sobre les desigualtats socials, a partir del qual es crea un marc comú de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.


36